Des de fa temps que tinc clar que la naturalitat és... un valor?, una qualitat? (encara no n'he trobat el mot adequat per definir) que no hem de perdre.
Els nens i nenes, de manera natural, aprenen a jugar amb el que tenen al seu abast: les joguines, les mans, els peus, la roba, ... Interactuen amb els adults i/o altres infants que també volen participar del seu joc. I a mesura que es fan grans hi afegeixen dificultats, normes i pautes. Nosaltres, pares i mares, mestres, germans, avis i tot el sens fi d'adults que els envolten els ajudem en aquest aprenentatge que a més d'entretenir-los els ensenya coses de vida (competitivitat, cooperació, coordinació, estratègia, ...). Entrem junts en el món del joc.
L'atracció d'un color en un conte el deriva cap a les primeres lletres impreses. El nadó mira les imatges (aquelles il·lustracions creades especialment per a ells) mentre una veu coneguda li llegeix allò que encara li és desconegut. Poc a poc, amb les primeres lletres que aprenen, intenten llegir. I es fan grans. I l'aprenentatge natural els portarà a ells mateixos, amb el nostre acompanyament, a llegir els seus propis contes, a endinsar-se cap aquell món imaginari que l'autor ha inventat per ell. I els contes, amb el temps, es convertiran en llibres amb mil històries per descobrir, i on la imaginació seguirà activada amb nous personatges i escenaris. Entrem junts en el món del conte.
En poc menys de 15 dies, i en poblacions del nostre entorn, se celebren dues fires: la del Joc a Bordils, i la del Conte a Medinyà (dates a l'espai agenda del bloc).
I en totes dues hi serem presents! Us hi esperem!
Interessant l'article de Núria Ribera - Professora de psicologia de la Universitat de Barcelona. (Font: web Fapac).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada